Més conegut com a frère Côme. (n. Pouyastruc, prop de Tarbes, Htes-Pyrénées, 4 d’abril de 1703 – m. París, 8 de juliol de 1781). Venia d’una nissaga de cirurgians des del segle XVI. Als 19 anys, essent jove cirurgià, decidí fer un viatge per tot França. amb parades a Tolosa, Montpeller i Lió, on sojornà dos anys. Després feu cap a París, on els cirurgians estaven menys dominats pels metges. Fou cirurgià extern de l’Hôtel-Dieu. Als 25 anys entrà al servei del príncep François de Lorraine, bisbe de Bayeux, com a cirurgià. Aquest va morir al cap de poc, però li influí en les idees jansenistes, i li deixà un llegat amb el que podés pagar-se el títol. Baseilhac ingressà al cap de mig any com a frare en un convent de “feuillants”, que havien tingut el seu origen a Tolosa. Es cuidà de la farmàcia i l’autoritzaren a fer de cirurgià. La seva fama més gran ha vingut com a introductor d’un instrument per a tractar les pedres de la bufeta, que li donà gran fama com a litotomista. Un retrat seu és a la RAMC, regalat per Pere Vieta el 1857.