(Bordeaux, 28.05.1822 – id. 16.12.1899) Cirurgià, catedràtic de clínica mèdica de la facultat de medicina de Bordeaux. Conegut en bona part per la descripció que va fer del cas “Félida”, , que va seguir durant molts anys, que presentà el 1876, com una malalta amb “personalitats alternants”, i a la que va dedicar tres obres. Se’l considera també un dels introductors dels coneixements d’hipnotisme i de l’obra de Braid a França. Autor de: “Hypnotisme, double conscience et altérations de la personnalité. Le cas Félida X”, 1887. Membre corresponent nacional de l’Académie de Médecine, per la divisió de patologia quirúrgica, elegit el 03. 08.1880. Elegit associat nacional el 16.07.1895.