Arnau de Vilanova

(n. possiblement a València, c. 1238 – m. 6 de setembre de 1311, en un vaixell, prop de Gènova, on fou enterrat). Nascut probablement a València, les dades sobre els seus estudis són escasses. Exercí a Barcelona, on fou metge dels reis d’Aragó. Professor bastants anys a Montpeller, on es casà amb Agnès Blasi. Exercí també com a metge d’alguns pontífex d’Avinyó. La seva obra escrita fou molt extensa i la seva influència enorme. Les edicions del segle XVI consten d’una seixantena d’escrits, dels quals gairebé la meitat es consideren apòcrifs per la crítica moderna. Fou el metge més important del món del seu temps. Polític, ambaixador dels reis d’Aragó. En els seus últims anys destaquen els escrits religiosos, amb intenció renovadora de l’església des de dintre, alguns considerats heterodoxos, el que motivà la interdicció per la inquisició. Per la dispersió dels seus llocs de treball cal considerar-lo com un occità del nord i del sud.