André Rochon-Duvigneaud

(Riberac, Dordogne, 07.04.1863 – París, 25.11.1952). Estudià medicina a Bordeus, passà aviat a París, on fou intern dels Hospitals, 1889, i cap de clínica, 1895. Va fer la tesi el 1892 sobre l’anatomia de l’angle iridocorneal i el canal de Schlemm. Oftalmòleg. S’ha donat el seu nom a una síndrome neuro-oftalmològica, descrita per ell el 1896, i després per altres, inicialment amb el nom de síndrome de la fisura esfenoïdal. Autor de “Précis iconographique d’anatomie normale de l’oeil”, París, 1895; “Recherches anatomiques et cliniques sur le glaucome et les neoplasmes intraoculaires” (amb Ph. Phanas), 1898; “L’ophtalmologie en clientèle” (amb P. Descola), 1927. A partir de 1926 es va dedicar majoritàriament als estudis d’oftalmologia comparada en vertebrats i va publicar un text de 719 pàgines, considerat com a clàssic en la matèria: “Les yeux et la vision des vertébrés”, 1943. Membre de l’Académie de Médecine, per la divisió de cirurgia, elegit el 19.11.1940.