Roig i Bofill, Emergencià

23-05-1872. (Santiago de Cuba, 30-07-1848 – m. B. 26-11-1901). De família sitgetana, féu els estudis a Barcelona, llicenciant-se el 1869. Doctor amb la tesi “Descripción de la meningitis tuberculosa o granulosa. Medios terapéuticos empleados para su curación”, 1869. Amplià estudis a París. Autor de treballs principalment en el camp de l’obstetrícia. Practicà la tocologia a l’hospital del Sagrat Cor. Autor de “La duración del parto normal”, 1890. Vice-president de l’Acadèmia el bienni 1891-92 i President els biennis 1893-94 i 1895-96. Fou autor, junt amb B. Robert, d’un “Tratado de las enfermedades del aparato digestivo” (1889).
EP: “De la anatomía patológica y naturaleza de la fiebre puerperal”.
TIC de 1886: “Estudio del alumbramiento natural, como fundamento de las prácticas que deben emplearse para facilitarlo”