Robert i Yarzàbal, Bartomeu

13-03-1867 (Tampico, Mèxic, octubre de 1842 – B. 10-04-1902). Catedràtic de Patologia Mèdica (1875), gran mestre de clínica i a la facultat. Dedicat a la política, fou alcalde de Barcelona (1899), diputat al Congrés (1901), un dels fundadors de la Lliga. Fou el metge pràctic de més anomenada a Catalunya del seu temps i un dels mestres més valorats a la facultat. La seva obra escrita, en forma d’articles i de llibres és molt extensa, sobrepassant els dos-cents treballs, fet inusual en el seu temps. Traduí, amb Giné, la “Patologia Celular” de Virchow, 1868. Autor de “Enfermedades del aparato digestivo”, amb E. Roig i Bofill, 1889. Vice-president de l’Acadèmia el bienni 1881-82 i president durant quatre biennis (1883-90).
EP: “Fisiología patológica de las enfermedades diatésicas”
TIC de 1880: “Necesidad de ampliar los ensayos neuropatológicos”.