Garcia Valdecasas i Santamaria, Francesc

(Córdoba, 1-2-1910 – Barcelona, 22.1.2005). Es doctorà a la Universitat de Madrid el 1935 i treballà en el laboratori de fisiologia de Juan Negrín. Després amplià estudis a Göttingen, amb H. Rein. Treballà principalment en el camp de la psicofarmacologia, de la qual impulsà els aspectes experimentals. Fou catedràtic de farmacologia de la Universitat de Barcelona del 1940 al 1980, i n’ocupà el càrrec de rector del 1965 al 1968. Entre altres guardons, va rebre Gran Creu de l’Orde d’Alfons X el Savi, la Gran Creu del Mèrit Naval i la Gran Creu de l’Orde d’Isabel la Catòlica. A més a més, era acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona des del 1966, de la Reial Acadèmia de Farmàcia, i fundador de l’Escola Professional de Farmacologia Clínica i autor d’un tractat de Farmacologia experimental.
DI (30.10.1966): ”La transmisión química en las sinapsis adrenérgicas”. Resposta: Francese Buscarons
TIC de 1987: ”La sinapsis (clave de la informática celular)”